Una de mis primeras incursiones en hacer versos en catalán, espero que no me crucifiquen por los errores...
Ja no t´estimo tant com abans
Abans de començar sembla que s’acaba,
Ara que ja la meva ànima no gosa,
Puc mirar poc a poc endavant,
Soterrat queda el passat,
Això si, punxa que fa nosa,
I ara sembla un dolor eternitzat.
Mirant cap al cel crido ben fort,
Sento el vent que en fa sentir viu,
Soc conscient que tot s’acaba,
I que hores d´ara no tic sort.
Ahir pensava en la mort,
Pensant que passaves de mi,
Avui ja tinc ganes de dir,
Que dins el meu cor
hi ha més de mil bocins.
El nostre final ha sigut horrorós,
La vida se´m passa molt de pressa,
Quan un amor està mort,
Comença una nova il•lusió,
Com si canviéssim de disfressa,
I dubtem de cridar-ho a tothom.
Ara tinc la mateixa brillantor,
Que vaig tenir quan estava amb tú,
Si m´aturo a mirar-me en un mirall,
Els reflexes del mateix cristall,
Em diu que la felicitat
És la que torna a brillar.
Volia gaudir amb tu la llibertat d´un ocell,
Per volar lliurement pel cel,
Però ho has enterrat tot en fang,
Ara ja no tremola la meva sang,
Ara ja no t´estimo tant com abans.
Platja D´Aro, 25/06/11
No hay comentarios:
Publicar un comentario