Este es el segundo poema que me animo a escribir en Catalán, del primero no queda rastro, solo sé que sirvió para que un estudiante de primaria sacase un "10" de nota. Fue creado en una servilleta de papel de un bar de Platja D´Aro llamado "Cafetería Europa" hace alrededor de tres o cuatro años y versaba sobre delfines y olas del mar........
Et deixo tota
la canxa,
per mi la tens
molt ampla,
de sobres saps
això que diu,
el que més
estima està mes viu.
Jo no sé què
mes et puc oferir
tota la meva
vida gira eixís,
al teu
voltant, al te ritme,
estic per tu sense
cap egoisme.
Saps ben bé
que al cinquè pi t´espero,
vine amb mi
sense cap mes "pero",
jo ho deixaria
tot per viure amb tu,
mentrestant t'escric
des del meu sud.
No sé què mes et
puc dir,
viure sense tu
es un malvivir,
estic contant sempre
les hores,
que falten per
veure't una estona.