Este es el segundo poema que me animo a escribir en Catalán, del primero no queda rastro, solo sé que sirvió para que un estudiante de primaria sacase un "10" de nota. Fue creado en una servilleta de papel de un bar de Platja D´Aro llamado "Cafetería Europa" hace alrededor de tres o cuatro años y versaba sobre delfines y olas del mar........
Et deixo tota la canxa,
per mi la tens molt ampla,
de sobres saps això que diu,
el que més estima està mes viu.
Jo no sé què mes et puc oferir
tota la meva vida gira eixís,
al teu voltant, al te ritme,
estic per tu sense cap egoisme.
Saps ben bé que al cinquè pi t´espero,
vine amb mi sense cap mes "pero",
jo ho deixaria tot per viure amb tu,
mentrestant t'escric des del meu sud.
No sé què mes et puc dir,
viure sense tu es un malvivir,
estic contant sempre les hores,
que falten per veure't una estona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario